Privada de llibres,
privada de tot,
escola privada
que sols té mirades
i entre les parets fantasmes de tristor.
privada de tot,
escola privada
que sols té mirades
i entre les parets fantasmes de tristor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què crua i horrorosa és de vegades la realitat.
ResponEliminaM'agrada molt aquest teu blog, llàstima que estic jubilada, sinó el treballaria a escola. Uf, és que no em puc desfer de la feina, encara.
ResponEliminaQuines contradiccions té la vida, Júlia. No puc enllestir el blog ni acabar de penjar les fotos de la tarja ni els textos del cap per culpa de la feina, que m'ocupa massa temps...
ResponEliminaSàlvia, sí. Però no per ignorar-la deixa d'existir.
ResponElimina