S'escapa el sol, és l'inici de la nit.
Conserva calor molta estona la duna
i l'arena és vellut inestable entre els dits,
suau, daurada en sa vertical caiguda
mentre m'engulleix els peus cap a dins.
Solemne és el vespre,
bufa, ve de lluny el vent
i és una espurna incitant
el primer estel que ja penja del cel.
I el foc despentina ses flames,
la llenya d'acàcia crema amb calma
i el terra-llit és protegit per la jaima.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada