M'empresonen les parets
i em cauen els sostres.
Tot limita la visió,
són escassos els forats
dits finestres i portes
per on foragitar mirades
i copsar les llums del cel.
M'enfaixa el present
amb els estris més inútils
que enfarfeguen el temps
dels clars moments àgils
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada