dijous, 16 d’abril del 2009

Girar el gest

Quan l'aigua és tresor
i un sòl ple de vida
a dormir a terra et convida.

Quan tot al voltant
és llum i sorra i blau i sol
i espai infinit a tothora.

Quan les roques
tenen entitat i t'expliquen a crits
el passat del Planeta.

Quan el dia limita les nits
i cada moment té el seu propi cel
i les nits plouen astres als somnis.

Quan a cada pas
la mirada et regala un passeig
que encara et sorprén.

És què has anat al desert
i veus que un miratge és possible,
que cal trobar llenya per encendre el foc,
que qüasi tot allà devé prescindible,
que sota el sol cada gra de sorra és visible
i que amb els altres formen dunes movibles.

Que el vent és un gran escultor,

que cal girar el gest
i endinsar-te al fons dels paisatges
per copsar una col·lecció exclusiva de totes les imatges



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada