Sopar a l'oasi
sentint la remor
de l'aigua que brolla a la vora,
al mig de la sorra
com un gran tresor.
Brisa càlida.
El terra, l'estera,
al damunt les palmeres
i per sobre de tot,
un cel ple d'estrelles.
I al temps de les postres,
mango tropical,
mirar cap a dalt
i veure que sota dels estels
ens fan pampallugues
les cuques de llum
que aquí són aèries
i brillen desde les grans branques
amb fulles gegants d'aquell palmeral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada